Relats de ciència ficció
Els relats de ciència ficció són uns dels meus tipus de relats preferits.
Fes CLIC a les imatges per llegir els meus relats
En aquest tipus de narracions s’obre la possibilitat de deixar anar la imaginació per a crear mons ficticis on tot és possible: des de viatges en el temps, fins a mons paral·lels, passant per viatges galàctics.
Allò més important que ofereixen els relats de ciència ficció és, en la meva opinió, la possibilitat de plantejar reflexions sobre la naturalesa humana i totes les seves expressions.
En aquest tipus de contes, es pot fer una crítica subjacent a la naturalesa humana, a la política, a la societat… fins i tot permeten la reflexió filosòfica.
És per això que acostumo a utilitzar aquest gènere per a esciure relats de ciència ficció com aquests:
Els meus contes de ciència ficció acostumen a estar basats més en realitats paral·leles que en viatges galàctics.
Amb tot, però, les meves creacions es nodreixen en gran mesura d’un fort contingut crític i reflexiu, gràcies a les temàtiques que aquest tipus de narrativa permet.
Per a començar, definim els relats de ciència ficció.
Què són els relats de ciència ficció?
En paraules de Philip K. Dick:
“Aquesta és l’essència de la ciència ficció, la desfiguració conceptual que, des de l’interior de la societat, origina una nova societat imaginada a la ment de l’autor, plasmada en lletra impresa i capaç d’actuar com un cop a la ment del lector, allò que anomenem shock del no reconeixement. Ell sap que la lectura no es refereix al seu món real.”
Si rebaixem una mica la complexitat de l’argument:
A) No només la narrativa amb viatges estelars es pot denominar ciència ficció. De fet, algunes d’aquestes narratives no ho son en tant que no generen una desfiguració conceptual.
B) Per tal de dir que un relat, curt o llarg, pertany al gènere de la ciència ficció, tan sols requereix el fet que tracti sobre món fictici. Aquest és el primer pas, segons el mateix Philip K. Dick.
C) Així doncs, es tracta d’una societat que no existeix de fet, pero que es basa en la nostra societat real; és a dir, aquesta actua com a punt de partida.
D’aquesta forma, qualsevol relat que plantegi una societat fictícia pot ser denominat com a ciència ficció, succeeixi a l’espai, al futur, o al present.
Prenent aquesta definició com a punt de partida doncs, obrim un ampli ventall de possibilitats sobre les quals escriure relats de ciència ficció.
Temàtiques dels relats de ciència ficció
Ara que ja coneixem la definició del gènere, en podem saber les diverses temàtiques.
Prenent la definició que en fa un dels pares del gènere, sabem que no només els contes situats al futur o a l’espai poden formar part d’aquest estil de relats.
Qualsevol narració que tingui com a escenari una societat fictícia, pot ser definida com a ciència ficció.
A partir d’aquí, entra en joc l’habilitat de l’autor per a enriquir aquest escenari amb multitut de desenvolupaments.
L’ús de la ciència com a eix vertebrador, enriqueix enormement els recursos dels quals disposa l’autor per a desenvolupar l’acció.
Vegem-ho per exemple, amb el cas d’una famosa película de ciència ficció com ho és Parc Juràsic d’Steven Spielberg.
El món és l’actual, en temps present. La societat en canvi, és fictícia en tant que s’hi ha desenvolupat un avenç científic (la possibilitat d’incuvar ous de dinosaures a partir de l’adn conservat en fòssils de mosquits) que no és real.
Tots quan en llegim el relat (o veiem la película), sabem que no és real.
Aquest seria un exemple clar d’allò que postula Philip K. Dick.
La creativitat de l’autor pot conduïr-lo també a escriure sobre un món futur, i això serà també ciència ficció sempre i quan, en l’opinió del citat Dick, tingui un component de desfiguració conceptual.
Un exemple d’aquest cas és la trilogia La Fundació d’Isaac Asimov, a la qual es descriuren les peripècies d’agrupacions d’individus durant molts anys d’una història futura.
Tipus de relats de ciència ficció
Des del meu punt de vista, la tipologia de relats de ciència ficció és molt àmplia. I prenent la definició que n’hem fet, així ho indica.
Si ens centrem en allò que s’ha escrit, és evident que els relats de ciència ficció que versen sobre mons futurs i viatges galàctics són alguns dels més famosos.
Amb tot, però, també és cert que hi ha multitut de relats que no succeeixen en un temps futur, i que tot i tractar sobre un món fictici no gaire llunyà respecte del nostre, tenen un enorme interès des d’un punt de vista filosòfic, moral i existencial.
Com a millor exemple de societat ficticia en un relat de ciència ficció, us recomanaria llegir “La Illa” d’Aldous Huxley. Aquest és, en la meva opinió, un dels millors exemples de relat d’una sociedad molt semblant a la nostra, però que, éssent finctícia, obre a l’autor un ventall de recursos amb els quals fer una reflexió profunda sobre la naturalesa humana i el seu comportament social.
Una obra digna de ser llegida, creieu-me!
Autors il·lustres de la ciència ficció
Alguns dels autors més famosos de ciència ficció són:
- Philip K. Dick
- Isaac Asimov
- Stanislaw Lem
- Ray Bradbury
- Julio Verne
- Arthur C. Clarke
- Aldous Huxley…
Sens dubte existeixen moltíssims més, però per tal de posar els màxims referents del gènere, no us n’indicaré cap altre. En podeu trobar molts més aquí.
Us deixo una llista amb tots els meus relats de ciència ficció:
